Makita Plateá a la Miranda del Pas del Príncep

A vegades la millor opció és quedar-se al bar fent un bon esmorzar, sobretot si la idea és anar a repetir aquesta via.

Només se salva de la crema la primera tirada, un mur ben bonic. Un cop arribem al primer relleu ja podem baixar o continuar per la bonica i lògica Via Blava, perquè el que ve a continuació no té ni solta ni volta. Això sí, les vistes des del cim de la Miranda paguem la pena… Sempre que no hi hagi boira.

Aproximació:

Des del Bruc agafem el camí que va cap al refugi. Després d’aproximadament un quilòmetre aparquem i agafem un camí a mà dreta (camí de la Cova de l’Arcada). Seguim el camí, superem el Coll del Xincarró, després el camí baixa una mica. Trobem un creuament de camins, seguim recte amunt (nord); al cap d’uns metres el camí gira a la dreta per una zona més feréstega. Pugem fent ziga-zagues fins a la Cova de l’Arcada. Seguim el corriol cap el nord fins trobar un desviament que va cap al Coll del Porc. Seguim una estona fins trobar una enorme roca despresa que fa un sostre. Aquí ens desviem i cerquem unes marques blaves que hem de seguir fins el peu de via (línia d’espits evident)

La via

Com hem comentat anteriorment només el primer llarg de corda paga la pena, una tirada en placa, primer fina i després amb bona ganda.

Després d’aquesta tirada la via perd tota lògica. Primer creua la Via Blava per allunyar-se’n. Després va a buscar els trams més drets, que són 2 ressalts ben poca soltes, un per començar la tercera tirada (per l’esquerra es pot passar caminant) i l’altre abans d’arribar al cim, quan el lògic és marxar per la via Blava.

Descens:

Hem d’acabar d’arribar fins al cim. Després desgrimpem una mica fins arribar al coll del Pas del Princep. Des d’aquí prenem el camí cap a la dreta (és la continuació del camí que hem pres per pujar) i desfem el camí fins el cotxe. Tant l’aproximació com el descens són llargs, conteu una hora més o menys.